La producció de farina és una de les activitats més antigues i fonamentals de la humanitat. Des dels primers assentaments, la necessitat de transformar els grans en un aliment bàsic va portar al desenvolupament de diferents mètodes de molta que, amb el temps, van evolucionar fins als sistemes moderns que coneixem avui. Per això avui ens agradaria portar-vos un blog una mica diferent, on explorarem la història i evolució de la molta antiga, revisant els diferents tipus de molins utilitzats i com aquests mètodes van influir en la qualitat i el sabor de la farina.
Els primers mètodes de molta: les civilitzacions antigues
Els primers intents de molta daten de fa més de 10,000 anys, quan les civilitzacions primitives van començar a triturar els grans entre dues pedres. Aquest procés bàsic, conegut com a molta manual, va ser la primera manera de produir farina. Encara que rudimentària, aquesta tècnica va permetre a les comunitats agrícoles elaborar pa i altres aliments essencials per a la seva dieta.
Amb el temps, la tecnologia de la molta va avançar, i els molins de pedra es van convertir en la principal eina per a produir farina. Aquests molins consistien en dues grans pedres circulars: una fixa i una altra que girava sobre la primera per a triturar els grans. El material resultant era una farina més refinada i homogènia que l’obtinguda mitjançant la molta manual.
Aquest tipus de molins es va utilitzar extensament en civilitzacions com l’egípcia, grega i romana. A més de facilitar la molta, aquests molins també van permetre produir farina en grans quantitats de manera més eficient. No obstant això, la farina produïda en aquests molins de pedra conservava les propietats naturals del gra, la qual cosa es reflectia en un sabor i una textura més rics que en les farines processades modernes.
Els molins d’aigua: energia natural al servei de la producció
El següent gran avanç en la història de la molta va ser la introducció dels molins d’aigua. Aquests molins, que van començar a aparèixer al voltant del segle III a. C., utilitzaven la força de l’aigua per a moure les pedres del molí. Aquest sistema va revolucionar la manera de produir farina, ja que permetia moldre grans quantitats de gra de manera contínua i amb menys esforç humà.
Els molins d’aigua es van disseminar ràpidament per Europa durant l’Edat mitjana, convertint-se en una part essencial de la vida rural. Els rius i rierols no sols proporcionaven l’energia necessària, sinó que també asseguraven una molta més regular i consistent. Aquest tipus de molta mantenia les qualitats nutricionals del gra, produint farines amb un sabor característic i amb majors beneficis per a la salut.
La transició a la molta moderna
Amb l’arribada de la Revolució Industrial, la molta va experimentar un canvi radical. Els molins de vapor i, més tard, els d’electricitat, van reemplaçar gradualment als molins de pedra i aigua. Encara que els nous mètodes industrials eren molt més ràpids i eficients, la qualitat de la farina es va veure afectada. En molts casos, la farina moderna va perdre gran part dels nutrients i del sabor que caracteritzaven a les farines tradicionals, ja que el refinat eliminava el germen i el segó del gra.
Avui dia, existeix un ressorgiment de l’interès per la molta tradicional. Moltes persones i forners artesanals busquen tornar a utilitzar molins de pedra per a recuperar el sabor autèntic i els beneficis nutricionals de la farina integral. Aquest enfocament també s’alinea amb els valors de sostenibilitat i respecte per la tradició que promouen marques com a Farines de Mallorca.
La molta antiga no sols ens recorda d’on venim, sinó que també ens ofereix un model per a produir farines d’alta qualitat, on el respecte pel medi ambient, la sostenibilitat i la preservació de la cultura local són fonamentals.
